Notícies

Perfeccionisme

Per poder sobreviure totes les persones necessitem tenir cert autocontrol i cert autodomini. Però una necessitat de control desproporcionada, una necessitat exigent i rígida enlloc de raonable i flexible sorgeix de la convicció irracional de que el control perfecte pot assegurar un transit segur per la vida. I és en aquests casos quan parlem de perfeccionime.

Igual que les arrels d’un arbre s’enfonsen profundament en la terra, el “mite del control” s’aferra i nodreix constantment el comportament controlat i controlador. Aquest tipus de comportament està en l’origen de molts problemes d’ansietat.

Les persones que estan atemorides per la consciencia de la seva vulnerabilitat en un mon que perceben com amenaçant i impredictible poden desenvolupar problemes d’ansietat de tipus obsessiu. Ja que amb la finalitat de mantenir un sentiment de calma i transitar segurs per la vida, han de rebutjar o negar aquesta consciencia d’alguna manera. Així arriben a creure que per mitjà del control de si mateixos, del seu univers personal, podran protegir-se contra tots els perills de la existència, els reals i els imaginaris. “Si m’esforço lo suficient, podré obtenir el control de jo mateix i de tots el perills circunstancials (accidents, malaltia, la mort, etc). D’aquesta manera podré anar tranquil”.

Ara bé, ser lo suficientment prudent i atent acostuma a significar, en aquests casos, estar al corrent de tots els fets que podien tenir conseqüències personals, des del temps atmosfèric fins a les qüestions politiques i els últims avanços mèdics. La qual cosa ja crea de per sí en la persona problemes d’ansietat ja que es gairebé impossible està al corrent de tot, i més si no oblidem que mai hi ha la sensació de saber-ne prou.

La preocupació per la organització és un altre recurs per crear una sensació de control. Es pot arribar a l’extrem d’imposar ordre i predicció en les seves vides, evitant allò desconegut i apartant-se de les situacions o activitats arriscades, com si aquestes mesures poguessin impedir les desgracies imprevistes de la vida. Quan una persona que pateix obsessions no pot predir de quina forma podria afectar-lo algun succés en la seva vida, i a demés no pot evitar-lo, sol adoptar una actitud pessimista com autoprotecció, la qual cosa els porta directament a una disminució en la qualitat de vida i a la possibilitat de múltiples trastorns d’ansietat o depressió.

Però tot això es pot treballar, és a dir, malgrat que parlem de característiques de personalitat i aquesta tendeix a la estabilitat, no hem d’oblidar que gran part dels actes son hàbits que hem anat creant per tal de aconseguir el nostre objectiu, el control. Per la qual cosa aquests hàbits poden modificar-se. La teràpia cognitiu-conductual és molt recomanable en aquests casos.

àgora XXI