Notícies

Parafílies: Exhibicionisme i Fetitxisme

Entrem en un món un pèl desconegut, des de la vessant psicològica, com són els trastorns sexuals. Al llarg dels propers temes del mes anirem tractant diferents trastorns sexuals o parafílies. Es dona una parafília quan una persona experimenta recurrentment intenses necessitats sexuals i fantasies excitants que poden incloure:

a) Objectes o subjectes no humans

b) Patiment i/o humiliació pròpia o del company (conscient o no)

c) Nens o persones que no participen voluntàriament

No fa gaires anys es va decidir no anomenar-los perversions o desviacions sexuals per el terme de parafílies.

El parafílic necessita, per aconseguir excitar-se o tenir un orgasme, incloure imaginacions i pràctiques rares o poc freqüents . Sense aquests aspectes diferents no tenen sexualitat. Una persona amb un trastorn sexual no pot dur dues vides paral·leles sexuals, una sana i una parafílica, només pot ser parafílic, el que si es pot donar és varies parafílies amb la mateixa persona.

La població que forma el grup de persones amb Trastorns sexuals solen aparèixer els primers símptomes abans dels 18 anys, amb el matis que el sadisme i el masoquisme solen començar a l’edat a adulta. Sol ser un problema que es cronifica en el temps però amb l’edat es pot mitigar, encara que si apareixen factors estressants pot incrementar.

Les parafílies solen donar-se molt més en l’home. En la dona la parafília que és més freqüent és el masoquisme. En general la més freqüent sembla ser la pedofília, l’exhibicionisme i el voyeurisme. Tot seguit descriurem a grans trets dues de les parafílies més freqüents:

Exhibicionisme : Consisteix en la necessitat imperiosa i recurrent d’exposar els genitals a la vista d’un estrany o de sorprendre a una altra persona. L’excitació sexual és anterior a l’exposició i l’orgasme es produeix mitjançant la masturbació durant o després de l’acte. Normalment els genitals s’ensenyen a dones, sent aquesta parafília la més freqüent en homes. Quan l’home porta a cap aquests impulsos, no existeix generalment cap intent d’activitat sexual posterior amb la persona desconeguda. En alguns casos, la persona és conscient del desig de sorprendre o d’espantar a l’observador. En d’altres casos, l’individuo té la fantasia sexual de que l’observador s’excitarà sexualment.

Fetitxisme: La característica essencial del fetitxisme consisteix en l’ús d’objectes no animats (fetitxes). Entre els més comuns es troba els sostens, la roba interior femenina, les mitges, les sabates o qualsevol prendre de vestir. La persona amb fetitxisme es masturba freqüentment mentre agafa, acaricia o olora l’objecte fetitxe, o bé li pot demanar al seu company sexual que se’l posi durant les relacions. En normes generals, l’objecte fetitxista és necessari i intensament preferit per la relació sexual, i en absència es poden produir trastorns de l’erecció en l’home. Hi ha una classe de fetitxisme que s’anomena fetitxisme transvestit que la característica bàsica és en vestir-se amb roba de l’altre sexe; i generalment es masturba pensant que és al mateix temps el subjecte masculí i l’objecte femení. Aquest trastorn només s’ha estat descrit en homes heterosexuals.

àgora XXI