Notícies

Parafílies II: Frotteurisme i Voyeurisme

Continuem dins l’esfera dels trastorns de la sexualitat, com es va dir en l’anterior tema divulgatiu del mes, ara dedicarem uns línies a dos parafílies conegudes amb el nom de frotteurisme i voyeurisme.

El frotteurisme: la característica essencial d’aquest trastorn implica el contacte i el fregament amb una persona en contra de la seva voluntat. Generalment aquesta conducta es produeix en llocs amb molta gent, en els quals és més fàcil escapar de la detenció, a transports públics, a aglomeracions, a centres comercials, etc.

La persona acosta els seus genitals contra les natges de la víctima o intentar tocar els genitals o els pits amb les mans. Mentre realitza aquests moviments, s’imagina que està vivint una relació vertadera amb la víctima, però n’és conscient de que, per evitar una possible detenció, ha d’escapar immediatament després de tocar-la.

Aquesta parafília s’inicia, generalment, a l’adolescència. La majoria d’actes de frotteurisme tenen lloc quan l’individuo es troba entre els 15-25 anys. Després, la freqüència declina gradualment. Sol tractar-se de persones passives o aïllades, sent aquesta la seva única manera de gratificar-se sexualment, i això fa que aquests actes es repeteixin sovint. Segons els estudis (Freund) els 61% dels Frotteurs tenen conductes exhibicionistes, el 30% admet haver practicat el voyeurisme i el 22% haver comés una violació.

El voyeurisme: la característica essencial del voyeurisme implica el fet d’observar ocultament a persones, generalment desconegudes quan estan despullades, despullant-se o en plena activitat sexual. Aquesta parafília es dona sense el consentiment de la víctima. L’acte de mirar es dona amb el propòsit d’obtenir excitació sexual, i generalment, no es busca cap tipus de relació sexual amb la persona observada. L’orgasme normalment és produït mitjançant la masturbació durant l’activitat voyeurística o més tard amb resposta al record observat. Sovint, aquestes persones es deleixen amb la fantasia de tenir una experiència sexual amb la persona observada, però rara vegada succeeix. En la seva forma més greu, aquesta parafília es converteix en la única manera de tenir activitat sexual.

L’observació a través de finestres, l’ús de prismàtics, telescopis, el deambular per zones on hi ha cotxes aparcats amb parelles dins, etc., solen ser les conductes més freqüents en aquests subjectes. Igual que en el Exhibicionisme, aquesta conducta s’acompanya d’un marcat caràcter compulsiu i els subjectes relaten una intensa activació autonòmica (acceleració del ritme cardíac, sudoració) davant la possibilitat de portar a terme les seves activitats d’observació. Cal esmentar que està molt relacionat amb l’exhibicionisme, ja que es calcula que el 75% dels voyeurs han tingut conductes exhibicionistes. El inici d’aquesta conducta acostuma a ser abans dels 15 anys.

àgora XXI