Notícies

Síndrome de Peter Pan

Aquest síndrome pren el nom de la novel·la de James Matthew Barrie on Peter Pan és el personatge d’un nen que no vol deixar de ser-ho. El terme psiquiàtric apareix per primera vegada l’any 1966 de la ma del psiquiatre Eric Berne, que, sota aquesta denominació, descriu a aquell nen que tot adult porta a dins i que està únicament centrat en satisfer les seves pròpies demandes i necessitats.

El psicòleg nord-americà Dan Kiley és qui va escriure, al 1983, un llibre sobre el síndrome Peter Pan aplicat a homes i dones que 'no volen créixer’. El problema, diu, sorgeix amb la negació de superar aquesta etapa y resistir-se a afrontar responsabilitats de la vida adulta. Seria, per simplificar l’explicació, como tenir un cos d’home o dona amb mentalitat de nen o nena.

Actualment aquest síndrome no es considera una psicopatologia, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no l’ha reconegut como un trastorn psicològic.

Aquest síndrome, o conjunt de símptomes no és exclusiu dels homes tot i que es sosté que predomina entre el sexe masculí.

El síndrome de Peter Pan es caracteritza per immaduresa en certs aspectes psicològics, socials i per acompanyament de problemes sexuals. El síndrome d’immaduresa emocional fa referència al quadre psicològic que presenten persones adultes amb dificultats per madurar i que s’estanquen en una etapa infanto-juvenil caracteritzada per una falsa seguretat i alegria que acostuma a emmascara la inseguretat i la por a ser estimats pel demès.

Segons Kiley, les característiques inclouen alguns trets d’irresponsabilitat, rebel·lia, colera, narcisisme, dependència, negació del envelliment, excessiva preocupació per l’aspecte físic, manipulació, i la creença de que s’està més enllà de les lleis de la societat i de les normes establertes.

Pot haver escassa capacitat d’empatia o d’obertura al mon dels "adults", al no obrir-se sentimentalment, son viscuts com individus freds o no predisposats a ‘donar-se’, fet que torna com un "bumerang" a través de la no recepció d’entregues o mostres alienes d’afecte.

A continuació descrivim de forma més concreta algunes de les característiques:

• Desig intern de ser cuidat, que les seves demandes siguin satisfetes, donant per suposat que els demés s’encarregaran de tot això. Considera que les seves necessitats no es poden postergar.
• No creu que tingui la obligació de contribuir a estimar, donar o fer. Més aviat la seva inquietud es concreta en rebre, demanar i criticar.
• Pot tenir dificultats per complir promeses, mantenir una feina, una parella, una casa, perquè no es pot comprometre. Res pot obstaculitzar la seva llibertat.
• Canvia constantment de parella, preferint-les més joves. Fet que manté més lluny els compromisos seriosos.
• Les necessitats bàsiques acostumen a ser cobertes per una altra persona, algú que li agrada cuidar-lo. Tot i que aquesta persona senti un cert malestar per l’abús, no fa res al respecte, per no provocar conflictes.
• No es responsabilitza de les seves emocions, sempre creu que els altres son els responsables de les seves contrarietats i malestars.
• Està centrat en si mateix, els seus disgustos, la seva ràbia, el seu estrès, el seu treball excessiu, etc.
• Porta una vida més pròpia d’un jove estudiant, entusiasta, entregat a una aparent alegria, que s’apropa als demès de forma inconstant.

Semblaria que l’únic compromís que assumeix és evitar constantment el compromís.

Entre els símptomes més freqüents que pot presentar una persona amb aquestes característiques son crisis d'ansietat i símptomes depressius.