Notícies

ANSIETAT: en sentim molt a parlar però sabem què és?

L'ansietat és una paraula que s’ha anat ficant dins les nostres vides a poc a poc però sense pausa. No és que sigui una novetat dels nostres temps, tot el contrari, és una de les emocions més primàries, que ha servit als nostres avantpassats com a base per la supervivència, però actualment és un concepte amb el que estem molt familiaritzats i en molts casos per les molèsties que ocasiona.

Es per això que volem començar aquesta secció del tema del mes amb la ansietat ja que creiem que pot ser d’interès per molt de vosaltres, o almenys això esperem. Així que a continuació us mostrarem de manera resumida, per qüestió d’espai i per no avorrir-vos, una descripció de què és la ansietat, alguns dels símptomes més important que pot presentar, i el tractament que es sol seguir.

L'ansietat, denominada popularment també nerviosisme, inquietud, tensió etc, podríem definir-la com un estat subjectiu (que sent la persona i no té que ser necessariament compartit per tothom) d’incomoditat, malestar, tensió, displaer, alarma, que fa que la persona es senti molesta.

L' ansietat és una emoció que apareix quan la persona es sent amenaçada per un perill, ja sigui extern o intern. Aquesta idea ens porta a diferenciar entre por, ansietat i fòbia.

Les tres emocions tenen en comú una resposta fisiològica: la hiperactivació vegetativa que consta de diferents reaccions com per exemple: palpitacions, pols ràpid, tensió arterial alta, excessos de calor, respiració ràpida i superficial, opressió toràcica, sensació d’ofec, molèsties digestives, tensió muscular, tremolor, formigueig, sequedat de boca, sudoració excessiva, marejos, etc. En  alguns casos es poden presentar de manera sobtada i conjuntament, i en d’altres de manera més generalitzada i sent algun d’ells el més destacat.
Però hi ha les següents diferències:

• La por:
  • té una resposta psicològica de fugida i/o afrontament;
  • l’estímul que provoca la por és concret, real i perillós;
  • i la resposta és igual per a totes les persones, és a dir, tothom reacciona de la mateixa manera.
    
    
• La fòbia
  • té una resposta psicològica de fugida i/o afrontament, igual que la por,
  • l’estímul que provoca la fòbia és també concret però subjectivament perillós, als demès no te perquè crea-los-hi cap temor, no tothom reaccionaria igual.
    
    
• L' ansietat
  • té una resposta psicològica en forma d’alteracions cognitives i/o conductuals. Què vol dir això?

    Les alteracions cognitives fan referència a: temor, espera d’un perill, sentiments pessimistes, preocupació pel futur, malestar difús, mal funcionament de l’atenció, memòria, dificultat de concentració, etc.
    Les alteracions conductuals, motores o relacionals fan referència a: irritabilitat, inquietud, tremolors, discussions, tensió familiar i ambiental, etc.

  • l’estímul que provoca l’ansietat és difús, no lligat a cap contingut específic, el que fa que no es pugui optar per una resposta de fugida o afrontament, i subjectivament perillós. Habitualment els demès no reaccionen de la mateixa manera.

 

L’ansietat és un signe que es pot presentar per si sol o, com succeeix moltes vegades, acompanyant altres símptomes. Això vol dir que a vegades l’ansietat pot ser el principal motiu de queixa de la persona que acudeix al psicòleg, o pot ser que per aquesta tinguin major importància altres molèsties, la prioritat la decideix la persona, després, conjuntament amb el professional s’encarregaran de donar forma al conjunt de símptomes que es presentin per tal de poder donar un millor tractament.
Alguns exemples de motius de consulta on l’ansietat sigui l’eix central són:

• crisis d’angustia o atac d’ansietat (és el mateix)
• agorafòbia
• fòbia (social, específica)
• trastorn obsessiu compulsiu
• trastorn per estrès agut i posttraumàtic
• trastorn d’ansietat generalitzada
• trastorn d’ansietat induït per substàncies

Però com ja hem dit l’ansietat acompanya gran part dels trastorns mentals i demandes psicològiques, com per exemple:  depressió, esquizofrènia, com a reacció davant de situació d’estrès, com a  reacció a una malaltia somàtica, a pèrdues, etc.

El tractament que té més èxit en aquests casos, amb varietat en funció del diagnòstic, pot ser una psicoteràpia individual, psicoteràpia grupal o un tractament combinat, que consta d’una banda de  psicoteràpia i de l’altra d’un tractament farmacològic.